Anellament d'aus

El passat 2 de desembre els xiquets del col·legi Lluis Revest se’n van anar d’excursió al parc Rafalafena per a vore com s’anellen les aus,  i per a què.

En arribar ens va atendre Marcial, un home que ens va explicar un món de coses sobre el seu treball i molts pardals.

Sabieu que hi ha pardalets que sempre estan o viuen  al mateix lloc, s’anomenen sedentaris. Però, d’altres crien i se’n van, emigren. Algunes venen ací per l’hivern, altres per l’estiu.

Mitjançant l’anellament sabem què fan i on són les aus al llarg de l’any. Alguns van i venen al nord d’Àfrica, al Marroc o Algèria. D’altres més allà del gran desert del Sàhara. Altres van i venen al Nord d’Europa. Està clar que els agrada molt viatjar.

El primer que calia fer per anellar aus era caçar-les, i per això, tenia una xarxa, un enfilat, amb bosses per a que no puguen eixir, que al ser de fil prim i ‘un color fosc no es veia  quasi  gens. No és d’estranyar que els pardalets xoquen , i caiguen a les bossetes. De vegades, també s’usa un aparell que emet el cant del pardalets i el que fa és atraure’ls i així atrapar-los.

Va traure d’una caixeta i tapadets amb unes teles dos pardalets de la mateixa espècie, que ja s’havien enganxat a la xarxa de bon matí. Va començar a mesurar-los, pesar-los i els va anellar, amb l’ajuda d’unes alicates els va posar una anella d’alumini a les patetes . Les anelles que els posa són com el nostre DNI, tenen un número, que també l’anotem i el guardem als ordinadors.

Sabem si són mascle o femella pel seu color diferent del cap, de les ales, d’alguna part concreta; pel sexe o si tenen més o menys pèl sota la pell…

Pel bec sabem el que mengen, si el tenen prim són insectívors i si el tenen gros són granívors. (mengen grans de llavors).

Bufant-li el pit sabem si te molt o poc de greix. Si en té vol dir que s’alimenta bé o que fa temps que no viatja o que en té molta gana.

Amb l’ajuda de les guies, descobrim el seu nom,  mirant  els dibuixos, els colors i llegint la informació de la guia. I de quin lloc del món venen. Es mesura quan pesa, quan mesura la cua, una ploma de l’ala, la F8…

Anellarem tres aus, dos xuits o mosquiters i un llueret:

Primer pardalet: Phylloscopus collybita (en llatí).  Migrant presaharià molt abundant durant tot l’estiu.  Número CG9796 , Castelló de la Plana,  a 2 de desembre de 2014 i de nom xuïta o mosquiter. Medeix 56mm la ploma de l’ala i pesa 8 grams. De cua 46 mm, de pata 19,3mm .

Segon pardalet:  CG9797. També xuïta, ala de 61 mm, ploma 48,5 mm, cua de 51mm i pata o tarçó de 19,8 mm. Pesa  7 grams.

Tercer pardalet: CG9798. . Una femella adulta de nom  llueret, de 11,9  grams  de pes, de ala 72mm, de pata 14,4 mm, la ploma F8 de l’ala 55,5 mm i de cua 41mm.

 Al principi, vam anar a vore si caien, però no, de cap manera. Creiem que a l’hora d’esmorzar i jugar i… al escridassar una mica, de cap manera. Però, desprès al estar calladets… I la sort arriba, al final, en va caure un!!! Ens vam emocionar tots, com sempre. Va caure un llueret.  Després d’anellar-los els solta ,se’ls torna a donar la llibertat.

Va ser una experiència genial que ens va agradar molt.