LA MARINA I LA ZOÉ

LA MARINA I LA ZOÉ

Fa molt de temps va ocórrer una petita història entre dos xiquetes, que no es coneixien de res, i al final van ser les millors amigues del món. I va començar així.....

En un poble molt petit anomenat Caracutxet, hi vivia una xiqueta molt pobre anomenada Marina. Tenia 10 anys i prop ja anava a ser el seu aniversari. Portava roba bruta i trencada. Viva en el camp, i els seus pares eren comerciants (tenien que aconseguir algun producte, objecte, animal.... o lo que fora i després vendre-ho a la gent). Un dia els pares de Marina li van dir que tenien que anar a Nova York perquè li tenien que donar a l'alcalde d'allí una carta d'una proposta de comerç. Però hi havia un problema: que el bitllet dels adults era molt car, així que li van manar a Marina que portara la carta a Nova York. Al principi Marina tenia molta por perquè Nova York estava molt lluny, i a més estaria ella a soles. Però com així podrien parlar del negoci i pagar una mica més als seus pares, doncs va tenir que acceptar. Els seus pares li van dir que estiguera tranquil·la perquè el bitllet, l'hotel i el menjar i tot se'l va pagar el seu oncle Pep. Marina va donar una abraçada molt gran als seus pares i s'en va anar amb roba i una mica preocupada. Quan ja estava a l'avió i era de nit, mirava per la finestra i pensava en els seus pares, i al mateix temps emocionada perquè sabia que anava a conèixer la ciutat per primera vegada i que li anaven a passar moltes emocionants aventures.

De matí va anar cap a l'hotel i va veure la seva habitació: era enorme!!

Va deixar tota la roba a l'armari i es va anar de camí a l'ajuntament de Nova York i a donar-li la carta a l'alcalde. Quan va eixir de l'hotel, va veure per fi com era Nova York, i va ser.... FANTÀSTIC!!!!!

Era molt gran i hi havia per lo menys cent tendes de roba, perruqueries, tendes de manicura... Marina estava molt emocionada, però una mica preocupada. On estria la casa de l'alcalde? Caminava i caminava fins que de sobte va trobar una casa molt gran, i va pensar que seria la de l'alcalde. Quan hi va entrar-hi, va veure a un senyor molt alt i molt elegant que estava parlant. Quan va acabar de parlar, li va preguntar si ell era el senyor alcalde, i li va dir que sí. Marina li va dir que era filla d'uns treballadors seus, i que li tenia que donar una carta molt important. L'alcalde li va dir que per aclarir les coses que sopara amb ell i la seua filla, i parlarien del tema tranquil·lament. Marina va acceptar la invitació i va esperar fins la nit. Quan ja era de nit, Marina va anar a la casa de l'alcalde, i allí li va donar la benvinguda. Li va presentar a la seua filla, anomenada Zoé. Era una xiqueta de cabells rossos, i anava tota vestida de color rosa. Era molt presumida i estirada. Quan ja anaven a sopar, Marina va veure com de la cuina, cambrers i cambreres eixien de la cuina amb moltíssims plats de: fruites i verdures, pollastre, pataques, xocolata, etc... Era impressionant!!!

Quan ja estaven sopant, Marina li va donar la carta a l'alcalde i quan la va , va acceptar (va dir que si que pujaria el sou). Quan Marina va tastar el primer tros de coca, va fer un petit somriure. Estava BONÍSSIMA!!!

Però a l'hora de menjar, la Zoé sempre li deia alguna cosa roïna: senta't be, agafa la cullera be, el dit petit estira'l, renta't millor, etc..

Li deia fins a l'últim detall!!! Marina quan no va poder aguantar més li va dir que ja estava farta de les coses que li deia. Que cada persona es com és i tots tenim defectes, encara que no ens parega. Tots som diferents, perquè si tots fórem iguals, seria molt avorrit. I en aquell moment, Marina se'n va anar a l'hotel, cansada, i a l'hora molt trista, perquè tenia moltes ganes de conèixer a una amiga nova. El pare de la Zoé i l'alcalde de Nova York, li va dir que lo que li havia dit a Marina no estava be. A més Marina, es una xiqueta pobre, i pot ser que per a tu tinga molts defectes però per a ella no. En aquell moment la Zoé es va sentir molt malament, i per això va pensar una cosa per fer que la Marina li perdonara.

Al dia següent, a primer hora del matí, la Zoé se'n va anar a l'hotel on estava Marina i li va demanar que li perdonara. Marina li va dir que si i en aquell moment la Zoé li va portar a un lloc, però no sabia on. La va portar a conèixer Nova York!!! Les dos s'ho van passar d'allò mes be, i encara que tenien moltes diferències, van ser les millors amigues del mon. FI