LA FAGEDA D'EN JORDÀ

MIREM LA NATURA DES D'UN ALTRE PUNT DE VISTA

Quan tu obris una porta i et trobes un bosc meravellós, però amb sang derramant per les colines, i animals fugint de la mort, el primer que penses es; aquest no es un bosc digne per aquest món, es un bosc perdut. Però quan tu obris una porta i et trobes un bosc ple de faigs, animalets corretejant i ple de pau i tranquil·litat, el primer que vols fer es un poema. I això es el que va fer Joan Maragall. Inspirant-se del silenci, va agafar el seu llapis, un paper, es va assentar al costat d'una roca volcànica protegida per l'ombra d'una faja i va començar a escriure...

Saps on es la Fageda d'en Jordà?

Si vas pels vols d'Olot.............

Mentre recitava el seu poema els cavalls tiraven dels carruatges entren entraven pels seus oïts i ressonava una i altra vegada. I aquesta melodia continua i continuarà sonant mentre el silenci continue en peu.