EL BALL DE LA XOCOLATA

Açò es produeix perqe la xocolata té més densitat que la “gaseosa”, per açò baixa, quant baixa les bombolles de gas de la “gaseosa” es posen al voltant de la xocolata el que fa que torne a pujar, quant la xocolata esta a la superfície les bombolles “exploten” i així reetitivament, s'acaba quan el gas s'acaba.

MATERIALS:

• Xocolata en troços molt petits

• Gaseosa

• Una proveta o un reciepient transparent

PROCÉS:

• Posem  al recipient la gaseosa.

• Posem els troços de xcolata lentament.

• Esperaem  uns segons a que funcione.

CONCLUSIÓ:

A causa del gas de la gaseosa la xocolata baixa o puja.

PILES QUE FAN FOC

Per a les situacions que requereixen foc i no tinguem ni mistos ni encenedor a mà, aquest truc ens va a resultar de gran ajuda. Ja que amb paper de xocolatina i dues piles AA o AAA, serem capaços de fer foc.

Materials:

• Una xocolatina
• Dues piles AA o AAA.
• Unes tisores
• Un poc de paper, per a continuar amb la flama, una vegada feta la ignició.

Procés:

1.- Agafem l'envoltori d'una xocolatina.

2.- El tallem en dues parts. Una l'utilitzarem com a base de unió fixa dels pols positiu i negatiu de ambes piles.

3.- L'altra, amb l'ajuda de les tisores, la tallarem de tal manera, que aconseguim fer un filament.

4.- Només queda unir la part d'adalt i tancar el circuit elèctric.

5.- Casi instantàniament, es produirà tal calor en el filament que hem fet amb el envoltori de la xocolatina, que arderà.

6.- Foc que utilitzarem per a encendre l'altre troç de paper que tenim per a ell.

7.- I ja està. Ja hem fet foc amb una xocolatina i dues piles.

Conclusió:

El paper d'aluminiun eix l'energia P i N i aixo fa que es sobrecargue i aixo fa una xispa que crema l'alumini i fa foc.

UNFLEM UN GLOBUS

FONAMENT CIENTFIC

El bicarbonat sòdic i el vinagre quan es  mesclen,  creen un gas anomenat “diòxid de carboni” els gassos se expandixen i omplin tot l'espai disponible, de manera que el globus s'unfla.

MATERIALS

• una botella de plàstic xicoteta
• un gerro
• vinagre
• un embut xicotet
• un globus
• bicarbonat sòdic
  

PROCÉS

1- Aboquem dos o tres dits de vinagre en la botella.

2-Posem  l'embut en el globus i aboquem bicarbonant sòdic, retirem l' embut.

3-Ajustem el globus al coll de la botella.Vigilem  que quede ben ajustat i que el bicarbonat encara no passe a la botella. 

 

VOLCÀ DE VINAGRE

FONAMENT CIENTÍFIC:

L'experiment es basa en una petita representació d'un volcà en erupció.

MATERIALS:

-1 Cartolina -Tisores -Cinta adhesiva -1 Embut -2 Botelles de plàstic -Vinagre -Colorant alimentari roig -Bicarbonat sòdic -Detergent líquid per a vaixelles -1 Plat -1 Llàpis -1 Cullera sopera i 1 cullera de postre.

PROCÉS:

1. Hi ha que dibuixar a una cartolina marró el desenvolupament pla d'un con sense punta (la forma ha de ser tan gran com per a cobrir una botella).
2. Hi ha que retallar la sirueta, doblegar-la en forma de con i pegar-la amb cinta adhesiva.

3. Amb l'embut hi ha que omplir 1/3 de una botella amb vinagre. Fica unes gotes de colorant i una cullerada de detergent líquid.
4. Fica l'altra botella al plat i fica tres  cullerades (de postre) de bicarbonat sodic amb l'embut. Després cobreix la botella amb el con, les dos obertures deuen quedar al mateix nivell.
5. Amb l'embut, fica la mescla de l'altra botella. Lleva l'embut i mira el que pasa.

CONCLUSIÓ:

Amb aquest experiment es demostra que el bicarbonat sodic i el vinagre es mesclen i fan dióxid de carboni. A causa del gas, la mescla queda espumosa i s'expandeix, de manera que s'escapa de la botella.

L'OU GEODA

Aquest experiment consisteix en què amb la càscara de l'ou i pocs materials més, pots fer un mineral artificial (geoda). Les geodes són minerals que queden  cristalitzats.

Materials:

                   -cola

                   -un pincell

                   -solfat d'alumini potàsic

                   -un bol gran

                   -colorants alimentaris

                   -claus

                   -aigua calenta

                  -ous

Procés:

Primer agafem els claus i els ous, amb els claus fem dos forats a l'ou, un dalt i un baix, i bufem per un forat fins que isca la substància que està dins de l'ou.

A continuació tallem l'ou amb les tisores en dues parts iguals i agafem la part que millor estiga i a eixa part li fiquem amb ajuda d'un pinzell, cola.

Després fiquem el solfat d'alumini potàsic i el deixem secar durant un hora.

Quan ja estiga sec agafem el bol gran i li fiquem aigua calenta, sis gotetes de colorant alimentari (el color que més t'agrade), solfat d'alumini potàsic i el deixem  que es refrede. Una vegada que este fred posem  els ous dins i el deixem  reposar durant vint-i-quatre hores .

Conclusió:

La conclusió d'aquest experiment es que si no deixes que el fosfat d'alumini potasic es refrede, els ous no eixiran com lo previst.

Al mesclar el fosfat amb l'aigua se separen les molècules, quan l'aigua es refreda, el fostat torna a l'estat sòlid formant els cristals.

EXPERIMENTS

En l'assignatura de Naturals hem estudiat el tema de la matèria, primer hem aprés unes nocions bàsiques sobre el tema i després  vam començar a fer experiments.
Ens vam barrejar en dos grups de cinquè, un amb Fabián i l'altre amb Lola.
Alguns dels experiments que vam fer a classe de Lola va ser:
- L'ou geoda, fet per Raquel,Erika i Cristina.
- El coet de vinagre, fet per Miguel i Andreu.
- L' ou que bota, fet per Guillem i Mauro.
I alguns dels experiments de Fabian son:
-El globus que s'infla sol, fet per Mar Yuqiu i Mònica.
- L'àero desliçador, fet per Bianca.
- La llet màgica, fet per Daniel Notario,Roberto i Miquel.
                                                                                                                            

Mar Yuqiu, Andrea Liberos, Javier Molla i Héctor Sntos.
                                                                                                                               

AVEL·LÍ CORMA

Avel·lí Corma va nàixer l'any 1951 a Moncofa, Castelló. És profesor d'investgació i desde 1990 desenvolupa la seva tasca científica a l'Istitut de tecnologia quimica ITQ a la Universitat Politècnica de València.

Avel·lí Corma va estudiar ciències Químique a la Universitat de València i va fer la seua tèsis Doctoral en la Universitat Complutense de Madrid. 

A rebut el premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i tècnica l'any 2014.

El seu treball d'Investigació s'ha centrat principalment en el desenvolupament i disseny de catalitzadors aplicats a l'Insústria del Petroli.

Els caltalitzadors són subtàncies químiques que ajuden a que algunes relaccions químiques vagen més ràpid.

Claudia, Malena, Laura i Candela