El passat 2 de desembre
els xiquets del col·legi Lluis Revest se’n van anar d’excursió al parc
Rafalafena per a vore com s’anellen les aus, i per a què.
En arribar ens va
atendre Marcial, un home que ens va explicar un món de coses sobre el seu
treball i molts pardals.
Sabieu que hi ha
pardalets que sempre estan o viuen al
mateix lloc, s’anomenen sedentaris. Però, d’altres crien i se’n van, emigren. Algunes
venen ací per l’hivern, altres per l’estiu.
Mitjançant l’anellament
sabem què fan i on són les aus al llarg de l’any. Alguns van i venen al nord d’Àfrica,
al Marroc o Algèria. D’altres més allà del gran desert del Sàhara. Altres van i
venen al Nord d’Europa. Està clar que els agrada molt viatjar.
El primer que calia
fer per anellar aus era caçar-les, i per això, tenia una xarxa, un enfilat, amb
bosses per a que no puguen eixir, que al ser de fil prim i ‘un color fosc no es
veia quasi gens. No és d’estranyar que els pardalets
xoquen , i caiguen a les bossetes. De vegades, també s’usa un aparell que emet
el cant del pardalets i el que fa és atraure’ls i així atrapar-los.
Va traure d’una
caixeta i tapadets amb unes teles dos pardalets de la mateixa espècie, que ja s’havien
enganxat a la xarxa de bon matí. Va començar a mesurar-los, pesar-los i els va
anellar, amb l’ajuda d’unes alicates els va posar una anella d’alumini a les
patetes . Les anelles que els posa són com el nostre DNI, tenen un número, que
també l’anotem i el guardem als ordinadors.
Sabem si són
mascle o femella pel seu color diferent del cap, de les ales, d’alguna part
concreta; pel sexe o si tenen més o menys pèl sota la pell…
Pel bec sabem el
que mengen, si el tenen prim són insectívors i si el tenen gros són granívors.
(mengen grans de llavors).
Bufant-li el pit
sabem si te molt o poc de greix. Si en té vol dir que s’alimenta bé o que fa
temps que no viatja o que en té molta gana.
Amb l’ajuda de
les guies, descobrim el seu nom, mirant els dibuixos, els colors i llegint la informació
de la guia. I de quin lloc del món venen. Es mesura quan pesa, quan mesura la
cua, una ploma de l’ala, la F8…
Anellarem tres
aus, dos xuits o mosquiters i un llueret:
Primer pardalet: Phylloscopus
collybita (en llatí). Migrant presaharià
molt abundant durant tot l’estiu. Número
CG9796 , Castelló de la Plana, a 2 de
desembre de 2014 i de nom xuïta o mosquiter. Medeix 56mm la ploma de l’ala i
pesa 8 grams. De cua 46 mm, de pata 19,3mm .
Segon pardalet: CG9797. També xuïta, ala de 61 mm, ploma 48,5
mm, cua de 51mm i pata o tarçó de 19,8 mm. Pesa
7 grams.
Tercer pardalet:
CG9798. . Una femella adulta de nom llueret, de 11,9 grams de pes, de ala 72mm, de pata 14,4 mm, la ploma
F8 de l’ala 55,5 mm i de cua 41mm.
Al principi, vam anar a vore si caien, però
no, de cap manera. Creiem que a l’hora d’esmorzar i jugar i… al escridassar una
mica, de cap manera. Però, desprès al estar calladets… I la sort arriba, al
final, en va caure un!!! Ens vam emocionar tots, com sempre. Va caure un
llueret. Després d’anellar-los els solta
,se’ls torna a donar la llibertat.
Va ser una experiència
genial que ens va agradar molt.
