L'ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

L'ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

L'ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

L'estàtua misteriosa i la iaia marxosa.

TEATREENVALORS1 from cinque on Vimeo.

EL MISTERI DE L'ESTÀTUA

AUTORS:

Juan, Mar, Roberto i Daniel

PERSONATGES:

Iaia(Juan)

Estatua(Mar)

Borratxos(Roberto i Daniel)

Introducció:

Un dia dos borratxos i una iaia marxosa van anar a la plaça on estava l'estàtua pilla.

La iaia, es senta al costat de l'estàtua, després venen els borratxos i l'estàtua li pega a la iaia, ella creu que han sigut els borratxos però en realitat ha sigut l'estàtua.

La iaia i un dels borratxos van començar a discutir i la iaia va cridar a la policia. La policia li va dir a la iaia que no podia anar ara mateix. Ella se'n va anar de la plaça sense saber qui li havia pegat. Els borratxos van tornar a la plaça i al final van descobrir que l'estàtua estava viva.

VALORS:

Borratxos: ens han dit que emborratxar-se és roí, perquè fa mal al cervell i fa que fem coses no habituals, com per exemple i ja sabem que és molt exagerat, com tirar-se per un balcó, pegar a la gent, tirar-se des d'un cinqué pis a la piscina, etc...

Però, per què els joves i més majors fan botellon i beuen per costum quan ixen de festa?

Sabem que els efectes de l'alcohol els enganxen i no poden parar de beure.

Iaia: a una persona major no se li té que pegar perquè les defenses les tenen més baixes. Si algun xiquet es cau té reflexos, es recolza i no es fa tant de mal, però si és una persona major es cau i com les defenses les tenen baixes no reaccionen i aleshores es fan més

mal, per això mai se li pega a una persona major.

Encara que algunes persones grans tinguen mal geni. Però no totes.

Quines coses passen al món!

En un carrer, una estàtua falsa es va posar damunt d’un banc per fer-los mal(bromes)a la gent quan passaren.

Un dia, dos senyoretes anaven passejant pel carrer i l’estàtua va fer un colpet menut a una d’elles. De sobte van arribar un pare i un xiquet(el seu fill). Ell se’n va anar a comprar la berena a una tenda pròxima, mentre el xiquet es va quedar al costat de l’estàtua assentat. De sobte, un altre colpet, esta vegada al xiquet -està viva, està viva! no parava de repetir, - l’estàtua és molt pilla i mala….

De vegades, els pares, mares, avis, es a dir, els adults no creuen als xiquets perquè pensen que sempre diuen tonteries, xorrades i no els fan ni cas. No se’ls pren seriosament. El que passa es que de vegades els xiquets tenen raó, però no se’ls creuen.

Algunes vegades els amics o amigues es barallen i es donen la culpa les unes  a les altres. perquè és el més fàcil…i moltes vegades cap d’elles és la culpable o bé ho són una miqueta les dos. Però, què difícil i quant ens costa escoltar.