Quines coses passen al món!

En un carrer, una estàtua falsa es va posar damunt d’un banc per fer-los mal(bromes)a la gent quan passaren.

Un dia, dos senyoretes anaven passejant pel carrer i l’estàtua va fer un colpet menut a una d’elles. De sobte van arribar un pare i un xiquet(el seu fill). Ell se’n va anar a comprar la berena a una tenda pròxima, mentre el xiquet es va quedar al costat de l’estàtua assentat. De sobte, un altre colpet, esta vegada al xiquet -està viva, està viva! no parava de repetir, - l’estàtua és molt pilla i mala….

De vegades, els pares, mares, avis, es a dir, els adults no creuen als xiquets perquè pensen que sempre diuen tonteries, xorrades i no els fan ni cas. No se’ls pren seriosament. El que passa es que de vegades els xiquets tenen raó, però no se’ls creuen.

Algunes vegades els amics o amigues es barallen i es donen la culpa les unes  a les altres. perquè és el més fàcil…i moltes vegades cap d’elles és la culpable o bé ho són una miqueta les dos. Però, què difícil i quant ens costa escoltar.