Woobse

diego from cinque on Vimeo.

Hi havia una vegada a la plaça Major d’Tsoga una estàtua pilla. Un dia, la senyora del quiosc va posar una moneda al davant de l’estàtua i esta es va moure com “Woobse"”, i li va fer una foto.

Un xiquet i son pare passejaven per allí, i van vore com ballava, per dir-ho d’alguna manera. El xiquet, que ho demanava tot i tot, li va dir a son pare deu vegades que també volia deixar una moneda. El pare, cansat d’ell, li va donar una moneda per a que es callara. Mentre li preguntava si volia alguna coseta del quiosc, i el xiquet li va dir que un  aigua. El pare va anar a comprar-li-la, però, com que no sabia si la volia freda o calenta va tornar a preguntar-li-ho. El xiquet li va dir que l’estàtua no funcionava, al que son pare es queixava que s’haguera quedat amb la moneda.

Per què serà que els xiquets sempre ho estan demanant tot i tot i mai es cansen de voler més i més? Perquè hi ha pares que creuen ser millors consentin-ho tot. I si no se li dona tot? S’enfada i s’enfada i protesta i...

Què feia l’estàtua? Quedar-se amb els diners i anar-se’n. Roba. Crea problemes es diu ara.

Qui no ha vist un turista que passava per allí, que no sap què ha fet, però sí és declarat culpable. Algú ho tenia que ser.

Però què impacients són, algunes vegades, els o les que ven al quiosc!