Cartes d'agraïment

El passat dimarts, 11 de novembre, visitarem l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, un lloc molt interessant. Allí ens esperava Juan Fran, amable, simpàtic i molt divertit, per mostrar-nos l’exposició.

Començarem amb tres paraules i el que calia era associar o recordar, el que significaven( era un poc estrany, la veritat),  la primera era lligar, la segona tallar i la tercera entreteixir. A Roberto li va recordar a la llana i va endevinar sense saber-ho de què estava feta l’exposició.

I una història de por, la nostra companya, sola, allà se’n anava cap a la sala i va ocórrer, un crit aterrador. Tots vam entrar corrent per a vore què passava. Ens havíem esglaiat un poc molt.

L’obra d’art  de Chiharu Shiota(Osaka, 1972) es titulava “Cartes d’agraïment”.  “Quan vaig entrar a la sala, m’agradava tant que no sabia com expressar-me, era tant, però que tant bonic”, pensa una companya. Era una enorme sala coberta de teranyines negres, on tot estava lligat  amb  llana penjant del sostre i de les parets i penjades, entre mig,  unes 10000 cartes d’agraïment! Xineses, japoneses, àrabs, espanyoles...

Ens tombarem a terra i miràrem cap a munt. Preciós, llegirem algunes cartes d’agraïment.

Chiharu Shiota li va dedicar l’exposició al seu pare, però, per desgràcia, el seu pare va morir dos setmanes abans de que s’inaugurara l’exposició per primera vegada. Els sentiments de l’artista Chiharu Shiota marcaven l’obra.

I parlant de sentiments, tres maneres d’abraçar: l’abraçada de l’os, l’abraçada de la monja, l’abraçada de te vaig a matar i l’abraçada de l’amic. No s’abraça com un goril·la, s’abraça sentint el cor de l’altre

Ens va donar un petit tros de llana, també negra, i ens la vam lligar al canell. La polsera de la sort, amb el nuc de l’amistat. Va ser una experiència genial i mot divertida.

“Ens va sorprendre una barbaritat al moment d’entrar”.  “Era immensament gran, asombrosa i bonica”