El passat
dimarts, 11 de novembre, visitarem l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, un
lloc molt interessant. Allí ens esperava Juan Fran, amable, simpàtic i molt
divertit, per mostrar-nos l’exposició.
Començarem amb tres
paraules i el que calia era associar o recordar, el que significaven( era un
poc estrany, la veritat), la primera era
lligar, la segona tallar i la tercera entreteixir. A Roberto li va recordar a
la llana i va endevinar sense saber-ho de què estava feta l’exposició.
I una història de
por, la nostra companya, sola, allà se’n anava cap a la sala i va ocórrer, un
crit aterrador. Tots vam entrar corrent per a vore què passava. Ens havíem
esglaiat un poc molt.
L’obra d’art de Chiharu Shiota(Osaka, 1972) es titulava
“Cartes d’agraïment”. “Quan vaig entrar
a la sala, m’agradava tant que no sabia com expressar-me, era tant, però que
tant bonic”, pensa una companya. Era una enorme sala coberta de teranyines
negres, on tot estava lligat amb llana penjant del sostre i de les parets i penjades,
entre mig, unes 10000 cartes d’agraïment!
Xineses, japoneses, àrabs, espanyoles...
Ens tombarem a
terra i miràrem cap a munt. Preciós, llegirem algunes cartes d’agraïment.
Chiharu Shiota li
va dedicar l’exposició al seu pare, però, per desgràcia, el seu pare va morir
dos setmanes abans de que s’inaugurara l’exposició per primera vegada. Els
sentiments de l’artista Chiharu Shiota marcaven l’obra.
I parlant de
sentiments, tres maneres d’abraçar: l’abraçada de l’os, l’abraçada de la monja,
l’abraçada de te vaig a matar i l’abraçada de l’amic. No s’abraça com un
goril·la, s’abraça sentint el cor de l’altre
Ens va donar un
petit tros de llana, també negra, i ens la vam lligar al canell. La polsera de
la sort, amb el nuc de l’amistat. Va ser una experiència genial i mot
divertida.
“Ens va
sorprendre una barbaritat al moment d’entrar”.
“Era immensament gran, asombrosa i bonica”
