LA
MARINA I LA ZOÉ
Fa
molt de temps va ocórrer una petita història entre dos xiquetes,
que no es coneixien de res, i al final van ser les millors amigues
del món. I va començar així.....
En
un poble molt petit anomenat Caracutxet, hi vivia una xiqueta molt
pobre anomenada Marina. Tenia 10 anys i prop ja anava a ser el seu
aniversari. Portava roba bruta i trencada. Viva en el camp, i els
seus pares eren comerciants (tenien que aconseguir algun producte,
objecte, animal.... o lo que fora i després vendre-ho a la gent). Un
dia els pares de Marina li van dir que tenien que anar a Nova York
perquè li tenien que donar a l'alcalde d'allí una carta d'una
proposta de comerç. Però hi havia un problema: que el bitllet dels
adults era molt car, així que li van manar a Marina que portara la
carta a Nova York. Al principi Marina tenia molta por perquè Nova
York estava molt lluny, i a més estaria ella a soles. Però com així
podrien parlar del negoci i pagar una mica més als seus pares, doncs
va tenir que acceptar. Els seus pares li van dir que estiguera
tranquil·la perquè el bitllet, l'hotel i el menjar i tot se'l va
pagar el seu oncle Pep. Marina va donar una abraçada molt gran als
seus pares i s'en va anar amb roba i una mica preocupada. Quan ja
estava a l'avió i era de nit, mirava per la finestra i pensava en
els seus pares, i al mateix temps emocionada perquè sabia que anava
a conèixer la ciutat per primera vegada i que li anaven a passar
moltes emocionants aventures.
De
matí va anar cap a l'hotel i va veure la seva habitació: era
enorme!!
Va
deixar tota la roba a l'armari i es va anar de camí a l'ajuntament
de Nova York i a donar-li la carta a l'alcalde. Quan
va eixir de l'hotel, va veure per fi com era Nova York, i va ser....
FANTÀSTIC!!!!!
Era
molt
gran
i hi havia per lo menys cent tendes de roba, perruqueries, tendes de
manicura... Marina
estava molt emocionada, però una mica preocupada. On estria la casa
de l'alcalde? Caminava i caminava fins que de sobte va trobar una
casa molt gran, i va pensar que seria la de l'alcalde. Quan hi va
entrar-hi, va veure a un senyor molt alt i molt elegant que estava
parlant. Quan va acabar de parlar, li va preguntar si ell era el
senyor alcalde, i li va dir que sí. Marina li va dir que era filla
d'uns treballadors seus, i que li tenia que donar una carta molt
important. L'alcalde li va dir que per aclarir les coses que sopara
amb ell i la seua filla, i parlarien del tema tranquil·lament.
Marina va acceptar la invitació i va esperar fins la nit. Quan ja
era de nit, Marina va anar a la casa de l'alcalde, i allí li va
donar la benvinguda. Li va presentar a la seua filla, anomenada Zoé.
Era una xiqueta de cabells rossos, i anava tota vestida de color
rosa. Era molt presumida i estirada. Quan ja anaven a sopar, Marina
va veure com de la cuina, cambrers i cambreres eixien de la cuina amb
moltíssims plats de: fruites i verdures, pollastre, pataques,
xocolata, etc... Era impressionant!!!
Quan ja
estaven sopant, Marina li va donar la carta a l'alcalde i quan la va
, va acceptar (va dir que si que pujaria el sou). Quan Marina va
tastar el primer tros de coca, va fer un petit somriure. Estava
BONÍSSIMA!!!
Però a
l'hora de menjar, la Zoé sempre li deia alguna cosa roïna: senta't
be, agafa la cullera be, el dit petit estira'l, renta't millor, etc..
Li deia
fins a l'últim detall!!! Marina quan no va poder aguantar més li va
dir que ja estava farta de les coses que li deia. Que cada persona es
com és i tots tenim defectes, encara que no ens parega. Tots som
diferents, perquè si tots fórem iguals, seria molt avorrit. I en
aquell moment, Marina se'n va anar a l'hotel, cansada, i a l'hora
molt trista, perquè tenia moltes ganes de conèixer a una amiga
nova. El pare de la Zoé i l'alcalde de Nova York, li va dir que lo
que li havia dit a Marina no estava be. A més Marina, es una xiqueta
pobre, i pot ser que per a tu tinga molts defectes però per a ella
no. En aquell moment la Zoé es va sentir molt malament, i per això
va pensar una cosa per fer que la Marina li perdonara.
Al dia
següent, a primer hora del matí, la Zoé se'n va anar a l'hotel on
estava Marina i li va demanar que li perdonara. Marina li va dir que
si i en aquell moment la Zoé li va portar a un lloc, però no sabia
on. La va portar a conèixer Nova York!!! Les dos s'ho van passar
d'allò mes be, i encara que tenien moltes diferències, van ser les
millors amigues del mon. FI
