L'ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

Mireu els nostres cartells

CONSELL AMBIENTAL

Els nostres companys Clemente, Élder i Marc ens van informar molt bé sobre l'última  reunió de Consell Ambiental.

OBSERVACIÓ DE MOSTRES AL MICROSCOPI

TALLER AMB MICROSCOPI

El passat dimarts 16 de decembre, van vindre els pares de Miquel i Mónica, dos alumnes de l'escola Lluís Revest.

Vam fer un taller amb els tres microoscopis que van portar.

Les mostres que ens van ensenyar eren les següents:

-Muscular estriat

-Mitosi

-Tija
-Estomes d'epidermis
-Medul.la espinal de mamífer
-Cartílag
-Intestí prim
-Sang
-Hidra
-Rinyó de rata

Anellament d'aus

El passat 2 de desembre els xiquets del col·legi Lluis Revest se’n van anar d’excursió al parc Rafalafena per a vore com s’anellen les aus,  i per a què.

En arribar ens va atendre Marcial, un home que ens va explicar un món de coses sobre el seu treball i molts pardals.

Sabieu que hi ha pardalets que sempre estan o viuen  al mateix lloc, s’anomenen sedentaris. Però, d’altres crien i se’n van, emigren. Algunes venen ací per l’hivern, altres per l’estiu.

Mitjançant l’anellament sabem què fan i on són les aus al llarg de l’any. Alguns van i venen al nord d’Àfrica, al Marroc o Algèria. D’altres més allà del gran desert del Sàhara. Altres van i venen al Nord d’Europa. Està clar que els agrada molt viatjar.

El primer que calia fer per anellar aus era caçar-les, i per això, tenia una xarxa, un enfilat, amb bosses per a que no puguen eixir, que al ser de fil prim i ‘un color fosc no es veia  quasi  gens. No és d’estranyar que els pardalets xoquen , i caiguen a les bossetes. De vegades, també s’usa un aparell que emet el cant del pardalets i el que fa és atraure’ls i així atrapar-los.

Va traure d’una caixeta i tapadets amb unes teles dos pardalets de la mateixa espècie, que ja s’havien enganxat a la xarxa de bon matí. Va començar a mesurar-los, pesar-los i els va anellar, amb l’ajuda d’unes alicates els va posar una anella d’alumini a les patetes . Les anelles que els posa són com el nostre DNI, tenen un número, que també l’anotem i el guardem als ordinadors.

Sabem si són mascle o femella pel seu color diferent del cap, de les ales, d’alguna part concreta; pel sexe o si tenen més o menys pèl sota la pell…

Pel bec sabem el que mengen, si el tenen prim són insectívors i si el tenen gros són granívors. (mengen grans de llavors).

Bufant-li el pit sabem si te molt o poc de greix. Si en té vol dir que s’alimenta bé o que fa temps que no viatja o que en té molta gana.

Amb l’ajuda de les guies, descobrim el seu nom,  mirant  els dibuixos, els colors i llegint la informació de la guia. I de quin lloc del món venen. Es mesura quan pesa, quan mesura la cua, una ploma de l’ala, la F8…

Anellarem tres aus, dos xuits o mosquiters i un llueret:

Primer pardalet: Phylloscopus collybita (en llatí).  Migrant presaharià molt abundant durant tot l’estiu.  Número CG9796 , Castelló de la Plana,  a 2 de desembre de 2014 i de nom xuïta o mosquiter. Medeix 56mm la ploma de l’ala i pesa 8 grams. De cua 46 mm, de pata 19,3mm .

Segon pardalet:  CG9797. També xuïta, ala de 61 mm, ploma 48,5 mm, cua de 51mm i pata o tarçó de 19,8 mm. Pesa  7 grams.

Tercer pardalet: CG9798. . Una femella adulta de nom  llueret, de 11,9  grams  de pes, de ala 72mm, de pata 14,4 mm, la ploma F8 de l’ala 55,5 mm i de cua 41mm.

 Al principi, vam anar a vore si caien, però no, de cap manera. Creiem que a l’hora d’esmorzar i jugar i… al escridassar una mica, de cap manera. Però, desprès al estar calladets… I la sort arriba, al final, en va caure un!!! Ens vam emocionar tots, com sempre. Va caure un llueret.  Després d’anellar-los els solta ,se’ls torna a donar la llibertat.

Va ser una experiència genial que ens va agradar molt.

Tenim un gran club de volei

CLUB DE VOLEIBOL L'ILLA GRAO

El C.V Illa Grau ha guanyat la IV edició del torneig Pablo Herrera.

Els passats dies 27 i 28 de setembre de 2014 el C.V illa Grau en el Poliesportiu Chencho va guanyar la IV edició del torneig Pablo Herrera.

La competició de Castelló es, en aquests moments, una de les més importants de España i pocs son els clubs que organitzen un torneig de tal magnitud. En total han sigut un total de 61 equips i més de 300 els partits que es van celebrar durant tot el cap de setmana en la capital de La Plana, repartint-se en sis sedes distintes. En l'apartat masculí, dos títols han anat a parar a les vitrines del club organitzador, al vèncer en categories infantil i juvenil. En infantils els han secundat Leganés i Elx, mentre que en juvenils segons han acabat els xics de Xàtiva i en tercer lloc els de Terol. A més, en categoria cadet els vencedors han sigut els jugadors de Conca, seguits de Leganés i Elx, segon i tercer, respectivament. En dones, de les quatre finals disputades -infantil, cadet, juvenil i sènior- dos tornejos, en concret infantils i senior també s'han decantat a favor de les representants del club grauer. En infantils les altres dos places del podi se les han repartit els dos equips de Leganés, A i B, en segona i tercera posició, respectivament, mentre que en sènior s'han proclamat subcampiones les xiques de València i terceres les de l'Hospitalet.

L'estàtua misteriosa i la iaia marxosa.

TEATREENVALORS1 from cinque on Vimeo.

EL MISTERI DE L'ESTÀTUA

AUTORS:

Juan, Mar, Roberto i Daniel

PERSONATGES:

Iaia(Juan)

Estatua(Mar)

Borratxos(Roberto i Daniel)

Introducció:

Un dia dos borratxos i una iaia marxosa van anar a la plaça on estava l'estàtua pilla.

La iaia, es senta al costat de l'estàtua, després venen els borratxos i l'estàtua li pega a la iaia, ella creu que han sigut els borratxos però en realitat ha sigut l'estàtua.

La iaia i un dels borratxos van començar a discutir i la iaia va cridar a la policia. La policia li va dir a la iaia que no podia anar ara mateix. Ella se'n va anar de la plaça sense saber qui li havia pegat. Els borratxos van tornar a la plaça i al final van descobrir que l'estàtua estava viva.

VALORS:

Borratxos: ens han dit que emborratxar-se és roí, perquè fa mal al cervell i fa que fem coses no habituals, com per exemple i ja sabem que és molt exagerat, com tirar-se per un balcó, pegar a la gent, tirar-se des d'un cinqué pis a la piscina, etc...

Però, per què els joves i més majors fan botellon i beuen per costum quan ixen de festa?

Sabem que els efectes de l'alcohol els enganxen i no poden parar de beure.

Iaia: a una persona major no se li té que pegar perquè les defenses les tenen més baixes. Si algun xiquet es cau té reflexos, es recolza i no es fa tant de mal, però si és una persona major es cau i com les defenses les tenen baixes no reaccionen i aleshores es fan més

mal, per això mai se li pega a una persona major.

Encara que algunes persones grans tinguen mal geni. Però no totes.