L'estàtua misteriosa i la iaia marxosa.

TEATREENVALORS1 from cinque on Vimeo.

EL MISTERI DE L'ESTÀTUA

AUTORS:

Juan, Mar, Roberto i Daniel

PERSONATGES:

Iaia(Juan)

Estatua(Mar)

Borratxos(Roberto i Daniel)

Introducció:

Un dia dos borratxos i una iaia marxosa van anar a la plaça on estava l'estàtua pilla.

La iaia, es senta al costat de l'estàtua, després venen els borratxos i l'estàtua li pega a la iaia, ella creu que han sigut els borratxos però en realitat ha sigut l'estàtua.

La iaia i un dels borratxos van començar a discutir i la iaia va cridar a la policia. La policia li va dir a la iaia que no podia anar ara mateix. Ella se'n va anar de la plaça sense saber qui li havia pegat. Els borratxos van tornar a la plaça i al final van descobrir que l'estàtua estava viva.

VALORS:

Borratxos: ens han dit que emborratxar-se és roí, perquè fa mal al cervell i fa que fem coses no habituals, com per exemple i ja sabem que és molt exagerat, com tirar-se per un balcó, pegar a la gent, tirar-se des d'un cinqué pis a la piscina, etc...

Però, per què els joves i més majors fan botellon i beuen per costum quan ixen de festa?

Sabem que els efectes de l'alcohol els enganxen i no poden parar de beure.

Iaia: a una persona major no se li té que pegar perquè les defenses les tenen més baixes. Si algun xiquet es cau té reflexos, es recolza i no es fa tant de mal, però si és una persona major es cau i com les defenses les tenen baixes no reaccionen i aleshores es fan més

mal, per això mai se li pega a una persona major.

Encara que algunes persones grans tinguen mal geni. Però no totes.

Woobse

diego from cinque on Vimeo.

Hi havia una vegada a la plaça Major d’Tsoga una estàtua pilla. Un dia, la senyora del quiosc va posar una moneda al davant de l’estàtua i esta es va moure com “Woobse"”, i li va fer una foto.

Un xiquet i son pare passejaven per allí, i van vore com ballava, per dir-ho d’alguna manera. El xiquet, que ho demanava tot i tot, li va dir a son pare deu vegades que també volia deixar una moneda. El pare, cansat d’ell, li va donar una moneda per a que es callara. Mentre li preguntava si volia alguna coseta del quiosc, i el xiquet li va dir que un  aigua. El pare va anar a comprar-li-la, però, com que no sabia si la volia freda o calenta va tornar a preguntar-li-ho. El xiquet li va dir que l’estàtua no funcionava, al que son pare es queixava que s’haguera quedat amb la moneda.

Per què serà que els xiquets sempre ho estan demanant tot i tot i mai es cansen de voler més i més? Perquè hi ha pares que creuen ser millors consentin-ho tot. I si no se li dona tot? S’enfada i s’enfada i protesta i...

Què feia l’estàtua? Quedar-se amb els diners i anar-se’n. Roba. Crea problemes es diu ara.

Qui no ha vist un turista que passava per allí, que no sap què ha fet, però sí és declarat culpable. Algú ho tenia que ser.

Però què impacients són, algunes vegades, els o les que ven al quiosc!

Quines coses passen al món!

En un carrer, una estàtua falsa es va posar damunt d’un banc per fer-los mal(bromes)a la gent quan passaren.

Un dia, dos senyoretes anaven passejant pel carrer i l’estàtua va fer un colpet menut a una d’elles. De sobte van arribar un pare i un xiquet(el seu fill). Ell se’n va anar a comprar la berena a una tenda pròxima, mentre el xiquet es va quedar al costat de l’estàtua assentat. De sobte, un altre colpet, esta vegada al xiquet -està viva, està viva! no parava de repetir, - l’estàtua és molt pilla i mala….

De vegades, els pares, mares, avis, es a dir, els adults no creuen als xiquets perquè pensen que sempre diuen tonteries, xorrades i no els fan ni cas. No se’ls pren seriosament. El que passa es que de vegades els xiquets tenen raó, però no se’ls creuen.

Algunes vegades els amics o amigues es barallen i es donen la culpa les unes  a les altres. perquè és el més fàcil…i moltes vegades cap d’elles és la culpable o bé ho són una miqueta les dos. Però, què difícil i quant ens costa escoltar. 

LA RESSENYA

Candela y Malena

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística o el contingut d’un escrit, tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.

Com es fa una ressenya?

De primer, escriurem l'autor, el títol, l'editorial, lloc i any de publicació, pàgines,etc. Després escrivim un resum del llibre i finalment escrivim una valoració o una opinió.

També podem incloure un dibuix.

PREMI DE NARRATIVA ESCOLAR VICENT MARÇÀ

Vicent Marçà (Castelló de la Plana, 1954-2004), mestre, escriptor,  va dedicar la seua vida a la promoció i la dignificació del valencià en tots els àmbits socials i culturals. 

En homenatge a la seua dedicació i compromís personal, es convoca anualment aquest premi escolar que enguany arriba a la X edició.

Tots els xiquets i xiquetes de 5è i 6è de Castelló hi estan convidats a participar i es farà un recull de les narracions guanyadores en un llibre.

BASES

1. El concurs és de narrativa i el tema, lliure. L'escola no fa selecció prèvia.

2. La llengua és el valencià, amb una extensió màxima de 3 pàgines i amb Times New Roman en cos a 12 a doble espai.

3. El termini de presentació de contes acabarà el 15 de desembre de 2014.

4. L'editorial Bromera publicarà un llibre amb els textos premiats.

5. L'acte de lliurament del premi es farà al Teatre Principal de Castelló al mes de maig de 2015.

ACUDITS

En qué se pareixen un informàtic i un porter de futbol?

En que l'únic que fan es traure coses de la xarxa.

Li diu la professora a Jaime:

- A vore Jaime, si dic estic buscant marit en què temps estic ?

En temps perdut professora.- li contesta Jaime

Per què Jaime no beu llet freda?

Perquè la vaca no cap en la nevera.

Saps per què Cristiano Ronaldo és triatleta?

Perquè fa bicicleta i després nada.

S'obri el teló i apareix Bob Esponja resant.

Es tanca el teló.

Com se diu la pel·lícula?

Bob esmonja.

Una pizza estava plorant en el cementeri. Va una altra i li diu, era familiar no era mitjana.

Com se diu s'ha esvarat el xinés ?

-Secalló.

Quin és el «colmo» més gran?

-Estocolmo.

QUÈ ÉS L'IKEBANA?

L' ikebana és una forma de viure amb comunicació amb la natura. La paraula ikebana prové dels vocables Ikiru (viure ) i Hana ( flors i branques ) , per tant significa " flors vivents" . No obstant això , el nombre original de l'ikebana era ca -do , que significa " el camí o sender de les flors ". L'ikebana és un art floral mil·lenari que té els seus orígens en les ofrenes, o esperits protectors de la natura . Va nàixer al Japó. L'ikebana és molt més que un ornament floral : és una representació artística que neix de l'observació i del respecte per la natura . D'una banda , en l'ikebana es representen les àrees espiritual - cognitiva , l'home i la terra .

De l'altra, en l'ikebana es conjuguen tres dels elements més importants en la naturalesa : senzillesa , equilibri i bellesa.

 

CARTES D'AGRAÏMENT

NOTÍCIA A L'ESPAI D'ART MARC, DANIEL I ÉLDER

Els alumnes de cinquè A de la escola Lluís Revest han anat a l'espai d'art 

contemporani a vore una exposició d'una artista japonesa, Chiharu Shiota.

Els alumnes acompanyats de Lola i Montse , van entrar a una sala on van 

ser guiats per Juànfran. A continuació van fer una xarradeta parlant d'unes 

paraules en concret. Després ja van entrar en l'exposició que tractava de 

cartes d'agraïment, van vore l'exposició i es van seure a uns bancs a parlar 

dels abraços. Van dir quatre tipus d'abraços, tres roïns i un correcte.

Final-ment els van ficar una polsera que diuen que dona sort i ja s'en van anar 

al col·legi.

Viatge al futur

VIATGE AL FUTUR

Hi havia una vegada, a Washington, on vivia un home anomenat Michael, que treballava en una estació espacial. Ell era alt, monyo negre,era grosset, simpàtic i el que més li agradava era explorar coses noves que podia haver a l'espai.

Ell va decidir que volia saber més coses de l'espai, aleshores va pensar que aniria en una nau cap a l'espai per explorar-lo.

Va arribar el dia, Michael anava a visitar l'espai. Va agafar la nau i va anar rumb per aconseguir el seu somni. Quan ja portava una estona en la nau va parar a visitar la Lluna. Era impressionant, el millor dia de la seua vida, però,... Va notar com si alguna cosa li estiguera absorbint i de sobte un forat negre se'l va menjar.

Michael va obrir els ulls i... Va aparèixer en l'any 3719!!! Estava flipant.

En lloc d'anar per terra amb cotxes, anava pel cel amb plataformes elèctriques, els pisos eren tots altíssims i alguns estaven fets d'or, les mascotes de la gent eren lleons, tigres, etc..., les fonts en estiu eren d'orxata i a l'hivern eren de xocolata, als bars venien una beguda que era suc de xuxes, el nou esport de moda era el futbtenis, consistia en que per parelles tenies que passar la pilota de tenis amb el peu i podies fer combinacions amb la teua parella, els nous diners tenien una cara que es menejava els ulls i el que més li va impressionar va ser que hi havien marcians per allí.

Per una part, estava molt content perquè havia descobert una nova època i per l'altra, estava trist perquè trobava a faltar als seus companys. Com no sabia tornar a sa casa va tindre que viure allí. El primer que va fer va ser posar-se a treballar en un bar per a guanyar diners, després es va comprar la casa i per últim es va comprar una plataforma elèctrica.

Un dia va tornar del treball, va sopar i es va anar a dormir. De sobte... Michael es va despertar i va descobrir que tot el que li havia passat era un somni.

OBSERVEM UNA ECOSFERA

Cartes d'agraïment

El passat dimarts, 11 de novembre, visitarem l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, un lloc molt interessant. Allí ens esperava Juan Fran, amable, simpàtic i molt divertit, per mostrar-nos l’exposició.

Començarem amb tres paraules i el que calia era associar o recordar, el que significaven( era un poc estrany, la veritat),  la primera era lligar, la segona tallar i la tercera entreteixir. A Roberto li va recordar a la llana i va endevinar sense saber-ho de què estava feta l’exposició.

I una història de por, la nostra companya, sola, allà se’n anava cap a la sala i va ocórrer, un crit aterrador. Tots vam entrar corrent per a vore què passava. Ens havíem esglaiat un poc molt.

L’obra d’art  de Chiharu Shiota(Osaka, 1972) es titulava “Cartes d’agraïment”.  “Quan vaig entrar a la sala, m’agradava tant que no sabia com expressar-me, era tant, però que tant bonic”, pensa una companya. Era una enorme sala coberta de teranyines negres, on tot estava lligat  amb  llana penjant del sostre i de les parets i penjades, entre mig,  unes 10000 cartes d’agraïment! Xineses, japoneses, àrabs, espanyoles...

Ens tombarem a terra i miràrem cap a munt. Preciós, llegirem algunes cartes d’agraïment.

Chiharu Shiota li va dedicar l’exposició al seu pare, però, per desgràcia, el seu pare va morir dos setmanes abans de que s’inaugurara l’exposició per primera vegada. Els sentiments de l’artista Chiharu Shiota marcaven l’obra.

I parlant de sentiments, tres maneres d’abraçar: l’abraçada de l’os, l’abraçada de la monja, l’abraçada de te vaig a matar i l’abraçada de l’amic. No s’abraça com un goril·la, s’abraça sentint el cor de l’altre

Ens va donar un petit tros de llana, també negra, i ens la vam lligar al canell. La polsera de la sort, amb el nuc de l’amistat. Va ser una experiència genial i mot divertida.

“Ens va sorprendre una barbaritat al moment d’entrar”.  “Era immensament gran, asombrosa i bonica”

MECANOGRAFIA

L'enllaç següent us serà molt útil si voleu aprendre com s'escriu amb l'ordinador utilitzant  més d'un dit de cada mà, és a dir, per aprendre mecanografia.
A més a més, hi ha jocs que també us serviran per aprendre i alhora  són divertits. Ànims i endavant!

MECANOGRAFIA

DESERT DE LES PALMES

Candela
El passat divendres 31 d'Octubre els alumnes de cinqué de primaria de l'escola Lluís Revest van pujar al cim del Bartolo.
Van anar amb el seus tutors. L'objectiu de l' excursió va ser treballar la resistencia aerovica durant la pujada i treballar els temes relacionats amb el projecte sobre ecosistemes que actualment estàn estudiant .
Va ser un dia en el que els alumnes van barrejar treball i diversió.

DESERT DE LES PALMES