L'estàtua misteriosa i la iaia marxosa.

TEATREENVALORS1 from cinque on Vimeo.

EL MISTERI DE L'ESTÀTUA

AUTORS:

Juan, Mar, Roberto i Daniel

PERSONATGES:

Iaia(Juan)

Estatua(Mar)

Borratxos(Roberto i Daniel)

Introducció:

Un dia dos borratxos i una iaia marxosa van anar a la plaça on estava l'estàtua pilla.

La iaia, es senta al costat de l'estàtua, després venen els borratxos i l'estàtua li pega a la iaia, ella creu que han sigut els borratxos però en realitat ha sigut l'estàtua.

La iaia i un dels borratxos van començar a discutir i la iaia va cridar a la policia. La policia li va dir a la iaia que no podia anar ara mateix. Ella se'n va anar de la plaça sense saber qui li havia pegat. Els borratxos van tornar a la plaça i al final van descobrir que l'estàtua estava viva.

VALORS:

Borratxos: ens han dit que emborratxar-se és roí, perquè fa mal al cervell i fa que fem coses no habituals, com per exemple i ja sabem que és molt exagerat, com tirar-se per un balcó, pegar a la gent, tirar-se des d'un cinqué pis a la piscina, etc...

Però, per què els joves i més majors fan botellon i beuen per costum quan ixen de festa?

Sabem que els efectes de l'alcohol els enganxen i no poden parar de beure.

Iaia: a una persona major no se li té que pegar perquè les defenses les tenen més baixes. Si algun xiquet es cau té reflexos, es recolza i no es fa tant de mal, però si és una persona major es cau i com les defenses les tenen baixes no reaccionen i aleshores es fan més

mal, per això mai se li pega a una persona major.

Encara que algunes persones grans tinguen mal geni. Però no totes.

Woobse

diego from cinque on Vimeo.

Hi havia una vegada a la plaça Major d’Tsoga una estàtua pilla. Un dia, la senyora del quiosc va posar una moneda al davant de l’estàtua i esta es va moure com “Woobse"”, i li va fer una foto.

Un xiquet i son pare passejaven per allí, i van vore com ballava, per dir-ho d’alguna manera. El xiquet, que ho demanava tot i tot, li va dir a son pare deu vegades que també volia deixar una moneda. El pare, cansat d’ell, li va donar una moneda per a que es callara. Mentre li preguntava si volia alguna coseta del quiosc, i el xiquet li va dir que un  aigua. El pare va anar a comprar-li-la, però, com que no sabia si la volia freda o calenta va tornar a preguntar-li-ho. El xiquet li va dir que l’estàtua no funcionava, al que son pare es queixava que s’haguera quedat amb la moneda.

Per què serà que els xiquets sempre ho estan demanant tot i tot i mai es cansen de voler més i més? Perquè hi ha pares que creuen ser millors consentin-ho tot. I si no se li dona tot? S’enfada i s’enfada i protesta i...

Què feia l’estàtua? Quedar-se amb els diners i anar-se’n. Roba. Crea problemes es diu ara.

Qui no ha vist un turista que passava per allí, que no sap què ha fet, però sí és declarat culpable. Algú ho tenia que ser.

Però què impacients són, algunes vegades, els o les que ven al quiosc!

Quines coses passen al món!

En un carrer, una estàtua falsa es va posar damunt d’un banc per fer-los mal(bromes)a la gent quan passaren.

Un dia, dos senyoretes anaven passejant pel carrer i l’estàtua va fer un colpet menut a una d’elles. De sobte van arribar un pare i un xiquet(el seu fill). Ell se’n va anar a comprar la berena a una tenda pròxima, mentre el xiquet es va quedar al costat de l’estàtua assentat. De sobte, un altre colpet, esta vegada al xiquet -està viva, està viva! no parava de repetir, - l’estàtua és molt pilla i mala….

De vegades, els pares, mares, avis, es a dir, els adults no creuen als xiquets perquè pensen que sempre diuen tonteries, xorrades i no els fan ni cas. No se’ls pren seriosament. El que passa es que de vegades els xiquets tenen raó, però no se’ls creuen.

Algunes vegades els amics o amigues es barallen i es donen la culpa les unes  a les altres. perquè és el més fàcil…i moltes vegades cap d’elles és la culpable o bé ho són una miqueta les dos. Però, què difícil i quant ens costa escoltar. 

LA RESSENYA

Candela y Malena

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística o el contingut d’un escrit, tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.

Com es fa una ressenya?

De primer, escriurem l'autor, el títol, l'editorial, lloc i any de publicació, pàgines,etc. Després escrivim un resum del llibre i finalment escrivim una valoració o una opinió.

També podem incloure un dibuix.

PREMI DE NARRATIVA ESCOLAR VICENT MARÇÀ

Vicent Marçà (Castelló de la Plana, 1954-2004), mestre, escriptor,  va dedicar la seua vida a la promoció i la dignificació del valencià en tots els àmbits socials i culturals. 

En homenatge a la seua dedicació i compromís personal, es convoca anualment aquest premi escolar que enguany arriba a la X edició.

Tots els xiquets i xiquetes de 5è i 6è de Castelló hi estan convidats a participar i es farà un recull de les narracions guanyadores en un llibre.

BASES

1. El concurs és de narrativa i el tema, lliure. L'escola no fa selecció prèvia.

2. La llengua és el valencià, amb una extensió màxima de 3 pàgines i amb Times New Roman en cos a 12 a doble espai.

3. El termini de presentació de contes acabarà el 15 de desembre de 2014.

4. L'editorial Bromera publicarà un llibre amb els textos premiats.

5. L'acte de lliurament del premi es farà al Teatre Principal de Castelló al mes de maig de 2015.

ACUDITS

En qué se pareixen un informàtic i un porter de futbol?

En que l'únic que fan es traure coses de la xarxa.

Li diu la professora a Jaime:

- A vore Jaime, si dic estic buscant marit en què temps estic ?

En temps perdut professora.- li contesta Jaime

Per què Jaime no beu llet freda?

Perquè la vaca no cap en la nevera.

Saps per què Cristiano Ronaldo és triatleta?

Perquè fa bicicleta i després nada.

S'obri el teló i apareix Bob Esponja resant.

Es tanca el teló.

Com se diu la pel·lícula?

Bob esmonja.

Una pizza estava plorant en el cementeri. Va una altra i li diu, era familiar no era mitjana.

Com se diu s'ha esvarat el xinés ?

-Secalló.

Quin és el «colmo» més gran?

-Estocolmo.

QUÈ ÉS L'IKEBANA?

L' ikebana és una forma de viure amb comunicació amb la natura. La paraula ikebana prové dels vocables Ikiru (viure ) i Hana ( flors i branques ) , per tant significa " flors vivents" . No obstant això , el nombre original de l'ikebana era ca -do , que significa " el camí o sender de les flors ". L'ikebana és un art floral mil·lenari que té els seus orígens en les ofrenes, o esperits protectors de la natura . Va nàixer al Japó. L'ikebana és molt més que un ornament floral : és una representació artística que neix de l'observació i del respecte per la natura . D'una banda , en l'ikebana es representen les àrees espiritual - cognitiva , l'home i la terra .

De l'altra, en l'ikebana es conjuguen tres dels elements més importants en la naturalesa : senzillesa , equilibri i bellesa.