domingo, 21 de diciembre de 2014

ANELLAMENT D'AUS





Ja estem atents a les explicacions de Marcial

Aquest és el reclam que s'utilitza per fer que les aus s'apropen i així és més fàcil que queden atrapades en la xarxa.

El nostre xuit o xuita.

Ja queda molt poc per emprendre el vol.

Ja té l'anella posada.

Pesa 6,7 grams, que poc!


L'anellament d'aus és un procés que identifica i estudia les aus. Només està permet que ho facen persones autoritzades. Per tal de capturar-les hi ha unes xarxes, no molt altes, on queden atrapats la majoria. No és una captura de caça.

Quan es captura l'au, la persona autoritzada, li posa una anella molt petita al tars, amb unes tenalles especials. A l'anella posa un codi i un remitent. Ací a Espanya hi ha dos remitents, el de Madrid i el Pais Basc. També posa a un full l'informació i característiques, és a dir, el tipus d'au, el pes, la mesura, el sexe i l'edat.

La Xuita que vam poder observar tenia les seüents característiques:
NOM CIENTÍFIC: Phylloscopus collybita.
CODI: PE 4660
MESURA: 11cm cos, 59 mm ala, 47 mm cua, 19,7 mm tars.
SEXE: no es sap.
PES: no té greix, 6, 9 g = un sobre de sucre.
EDAT: adult.

L'ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

L'ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

L'ANÈCDOTA DEL GOS I LES PLANTES

martes, 16 de diciembre de 2014

Mireu els nostres cartells

















CONSELL AMBIENTAL

Els nostres companys Clemente, Élder i Marc ens van informar molt bé sobre l'última  reunió de Consell Ambiental.

OBSERVACIÓ DE MOSTRES AL MICROSCOPI

TALLER AMB MICROSCOPI
El passat dimarts 16 de decembre, van vindre els pares de Miquel i Mónica, dos alumnes de l'escola Lluís Revest.
Vam fer un taller amb els tres microoscopis que van portar.
Les mostres que ens van ensenyar eren les següents:
-Tija
-Estomes d'epidermis
-Medul.la espinal de mamífer
-Cartílag
-Intestí prim
-Sang
-Hidra
-Rinyó de rata










martes, 9 de diciembre de 2014

Anellament d'aus

El passat 2 de desembre els xiquets del col·legi Lluis Revest se’n van anar d’excursió al parc Rafalafena per a vore com s’anellen les aus,  i per a què.
En arribar ens va atendre Marcial, un home que ens va explicar un món de coses sobre el seu treball i molts pardals.
Sabieu que hi ha pardalets que sempre estan o viuen  al mateix lloc, s’anomenen sedentaris. Però, d’altres crien i se’n van, emigren. Algunes venen ací per l’hivern, altres per l’estiu.
Mitjançant l’anellament sabem què fan i on són les aus al llarg de l’any. Alguns van i venen al nord d’Àfrica, al Marroc o Algèria. D’altres més allà del gran desert del Sàhara. Altres van i venen al Nord d’Europa. Està clar que els agrada molt viatjar.
El primer que calia fer per anellar aus era caçar-les, i per això, tenia una xarxa, un enfilat, amb bosses per a que no puguen eixir, que al ser de fil prim i ‘un color fosc no es veia  quasi  gens. No és d’estranyar que els pardalets xoquen , i caiguen a les bossetes. De vegades, també s’usa un aparell que emet el cant del pardalets i el que fa és atraure’ls i així atrapar-los.
Va traure d’una caixeta i tapadets amb unes teles dos pardalets de la mateixa espècie, que ja s’havien enganxat a la xarxa de bon matí. Va començar a mesurar-los, pesar-los i els va anellar, amb l’ajuda d’unes alicates els va posar una anella d’alumini a les patetes . Les anelles que els posa són com el nostre DNI, tenen un número, que també l’anotem i el guardem als ordinadors.
Sabem si són mascle o femella pel seu color diferent del cap, de les ales, d’alguna part concreta; pel sexe o si tenen més o menys pèl sota la pell…
Pel bec sabem el que mengen, si el tenen prim són insectívors i si el tenen gros són granívors. (mengen grans de llavors).
Bufant-li el pit sabem si te molt o poc de greix. Si en té vol dir que s’alimenta bé o que fa temps que no viatja o que en té molta gana.
Amb l’ajuda de les guies, descobrim el seu nom,  mirant  els dibuixos, els colors i llegint la informació de la guia. I de quin lloc del món venen. Es mesura quan pesa, quan mesura la cua, una ploma de l’ala, la F8…
Anellarem tres aus, dos xuits o mosquiters i un llueret:
Primer pardalet: Phylloscopus collybita (en llatí).  Migrant presaharià molt abundant durant tot l’estiu.  Número CG9796 , Castelló de la Plana,  a 2 de desembre de 2014 i de nom xuïta o mosquiter. Medeix 56mm la ploma de l’ala i pesa 8 grams. De cua 46 mm, de pata 19,3mm .
Segon pardalet:  CG9797. També xuïta, ala de 61 mm, ploma 48,5 mm, cua de 51mm i pata o tarçó de 19,8 mm. Pesa  7 grams.
Tercer pardalet: CG9798. . Una femella adulta de nom  llueret, de 11,9  grams  de pes, de ala 72mm, de pata 14,4 mm, la ploma F8 de l’ala 55,5 mm i de cua 41mm.

 Al principi, vam anar a vore si caien, però no, de cap manera. Creiem que a l’hora d’esmorzar i jugar i… al escridassar una mica, de cap manera. Però, desprès al estar calladets… I la sort arriba, al final, en va caure un!!! Ens vam emocionar tots, com sempre. Va caure un llueret.  Després d’anellar-los els solta ,se’ls torna a donar la llibertat.

Va ser una experiència genial que ens va agradar molt.







viernes, 5 de diciembre de 2014

Tenim un gran club de volei


CLUB DE VOLEIBOL L'ILLA GRAO

El C.V Illa Grau ha guanyat la IV edició del torneig Pablo Herrera.

Els passats dies 27 i 28 de setembre de 2014 el C.V illa Grau en el Poliesportiu Chencho va guanyar la IV edició del torneig Pablo Herrera.
La competició de Castelló es, en aquests moments, una de les més importants de España i pocs son els clubs que organitzen un torneig de tal magnitud. En total han sigut un total de 61 equips i més de 300 els partits que es van celebrar durant tot el cap de setmana en la capital de La Plana, repartint-se en sis sedes distintes. En l'apartat masculí, dos títols han anat a parar a les vitrines del club organitzador, al vèncer en categories infantil i juvenil. En infantils els han secundat Leganés i Elx, mentre que en juvenils segons han acabat els xics de Xàtiva i en tercer lloc els de Terol. A més, en categoria cadet els vencedors han sigut els jugadors de Conca, seguits de Leganés i Elx, segon i tercer, respectivament. En dones, de les quatre finals disputades -infantil, cadet, juvenil i sènior- dos tornejos, en concret infantils i senior també s'han decantat a favor de les representants del club grauer. En infantils les altres dos places del podi se les han repartit els dos equips de Leganés, A i B, en segona i tercera posició, respectivament, mentre que en sènior s'han proclamat subcampiones les xiques de València i terceres les de l'Hospitalet.

viernes, 28 de noviembre de 2014

L'estàtua misteriosa i la iaia marxosa.


TEATREENVALORS1 from cinque on Vimeo.
EL MISTERI DE L'ESTÀTUA
AUTORS:
Juan, Mar, Roberto i Daniel

PERSONATGES:
Iaia(Juan)
Estatua(Mar)
Borratxos(Roberto i Daniel)

Introducció:
Un dia dos borratxos i una iaia marxosa van anar a la plaça on estava l'estàtua pilla.
La iaia, es senta al costat de l'estàtua, després venen els borratxos i l'estàtua li pega a la iaia, ella creu que han sigut els borratxos però en realitat ha sigut l'estàtua.
La iaia i un dels borratxos van començar a discutir i la iaia va cridar a la policia. La policia li va dir a la iaia que no podia anar ara mateix. Ella se'n va anar de la plaça sense saber qui li havia pegat. Els borratxos van tornar a la plaça i al final van descobrir que l'estàtua estava viva.


VALORS:

Borratxos: ens han dit que emborratxar-se és roí, perquè fa mal al cervell i fa que fem coses no habituals, com per exemple i ja sabem que és molt exagerat, com tirar-se per un balcó, pegar a la gent, tirar-se des d'un cinqué pis a la piscina, etc...
Però, per què els joves i més majors fan botellon i beuen per costum quan ixen de festa?
Sabem que els efectes de l'alcohol els enganxen i no poden parar de beure.
Iaia: a una persona major no se li té que pegar perquè les defenses les tenen més baixes. Si algun xiquet es cau té reflexos, es recolza i no es fa tant de mal, però si és una persona major es cau i com les defenses les tenen baixes no reaccionen i aleshores es fan més
mal, per això mai se li pega a una persona major.
Encara que algunes persones grans tinguen mal geni. Però no totes.


Woobse


diego from cinque on Vimeo.

Hi havia una vegada a la plaça Major d’Tsoga una estàtua pilla. Un dia, la senyora del quiosc va posar una moneda al davant de l’estàtua i esta es va moure com “Woobse"”, i li va fer una foto.
Un xiquet i son pare passejaven per allí, i van vore com ballava, per dir-ho d’alguna manera. El xiquet, que ho demanava tot i tot, li va dir a son pare deu vegades que també volia deixar una moneda. El pare, cansat d’ell, li va donar una moneda per a que es callara. Mentre li preguntava si volia alguna coseta del quiosc, i el xiquet li va dir que un  aigua. El pare va anar a comprar-li-la, però, com que no sabia si la volia freda o calenta va tornar a preguntar-li-ho. El xiquet li va dir que l’estàtua no funcionava, al que son pare es queixava que s’haguera quedat amb la moneda.
Per què serà que els xiquets sempre ho estan demanant tot i tot i mai es cansen de voler més i més? Perquè hi ha pares que creuen ser millors consentin-ho tot. I si no se li dona tot? S’enfada i s’enfada i protesta i...
Què feia l’estàtua? Quedar-se amb els diners i anar-se’n. Roba. Crea problemes es diu ara.
Qui no ha vist un turista que passava per allí, que no sap què ha fet, però sí és declarat culpable. Algú ho tenia que ser.

Però què impacients són, algunes vegades, els o les que ven al quiosc!

Quines coses passen al món!


En un carrer, una estàtua falsa es va posar damunt d’un banc per fer-los mal(bromes)a la gent quan passaren.
Un dia, dos senyoretes anaven passejant pel carrer i l’estàtua va fer un colpet menut a una d’elles. De sobte van arribar un pare i un xiquet(el seu fill). Ell se’n va anar a comprar la berena a una tenda pròxima, mentre el xiquet es va quedar al costat de l’estàtua assentat. De sobte, un altre colpet, esta vegada al xiquet -està viva, està viva! no parava de repetir, - l’estàtua és molt pilla i mala….
De vegades, els pares, mares, avis, es a dir, els adults no creuen als xiquets perquè pensen que sempre diuen tonteries, xorrades i no els fan ni cas. No se’ls pren seriosament. El que passa es que de vegades els xiquets tenen raó, però no se’ls creuen.

Algunes vegades els amics o amigues es barallen i es donen la culpa les unes  a les altres. perquè és el més fàcil…i moltes vegades cap d’elles és la culpable o bé ho són una miqueta les dos. Però, què difícil i quant ens costa escoltar. 

jueves, 20 de noviembre de 2014

LA RESSENYA


Candela y Malena
La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística o el contingut d’un escrit, tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.

Com es fa una ressenya?

De primer, escriurem l'autor, el títol, l'editorial, lloc i any de publicació, pàgines,etc. Després escrivim un resum del llibre i finalment escrivim una valoració o una opinió.

També podem incloure un dibuix.












PREMI DE NARRATIVA ESCOLAR VICENT MARÇÀ

Vicent Marçà (Castelló de la Plana, 1954-2004), mestre, escriptor,  va dedicar la seua vida a la promoció i la dignificació del valencià en tots els àmbits socials i culturals. 
En homenatge a la seua dedicació i compromís personal, es convoca anualment aquest premi escolar que enguany arriba a la X edició.
Tots els xiquets i xiquetes de 5è i 6è de Castelló hi estan convidats a participar i es farà un recull de les narracions guanyadores en un llibre.

BASES

1. El concurs és de narrativa i el tema, lliure. L'escola no fa selecció prèvia.
2. La llengua és el valencià, amb una extensió màxima de 3 pàgines i amb Times New Roman en cos a 12 a doble espai.
3. El termini de presentació de contes acabarà el 15 de desembre de 2014.
4. L'editorial Bromera publicarà un llibre amb els textos premiats.
5. L'acte de lliurament del premi es farà al Teatre Principal de Castelló al mes de maig de 2015.




miércoles, 19 de noviembre de 2014

ACUDITS

En qué se pareixen un informàtic i un porter de futbol?
En que l'únic que fan es traure coses de la xarxa.


Li diu la professora a Jaime:
- A vore Jaime, si dic estic buscant marit en què temps estic ?
En temps perdut professora.- li contesta Jaime


Per què Jaime no beu llet freda?
Perquè la vaca no cap en la nevera.

Saps per què Cristiano Ronaldo és triatleta?
Perquè fa bicicleta i després nada.


S'obri el teló i apareix Bob Esponja resant.
Es tanca el teló.
Com se diu la pel·lícula?
Bob esmonja.


Una pizza estava plorant en el cementeri. Va una altra i li diu, era familiar no era mitjana.


Com se diu s'ha esvarat el xinés ?
-Secalló.
Quin és el «colmo» més gran?
-Estocolmo.






QUÈ ÉS L'IKEBANA?


L' ikebana és una forma de viure amb comunicació amb la natura. La paraula ikebana prové dels vocables Ikiru (viure ) i Hana ( flors i branques ) , per tant significa " flors vivents" . No obstant això , el nombre original de l'ikebana era ca -do , que significa " el camí o sender de les flors ". L'ikebana és un art floral mil·lenari que té els seus orígens en les ofrenes, o esperits protectors de la natura . Va nàixer al Ja. L'ikebana és molt més que un ornament floral : és una representació artística que neix de l'observació i del respecte per la natura . D'una banda , en l'ikebana es representen les àrees espiritual - cognitiva , l'home i la terra .
De l'altra, en l'ikebana es conjuguen tres dels elements més importants en la naturalesa : senzillesa , equilibri i bellesa.

 

domingo, 16 de noviembre de 2014

CARTES D'AGRAÏMENT




NOTÍCIA A L'ESPAI D'ART MARC, DANIEL I ÉLDER


Els alumnes de cinquè A de la escola Lluís Revest han anat a l'espai d'art 

contemporani a vore una exposició d'una artista japonesa, Chiharu Shiota.


Els alumnes acompanyats de Lola i Montse , van entrar a una sala on van 

ser guiats per Juànfran. A continuació van fer una xarradeta parlant d'unes 

paraules en concret. Després ja van entrar en l'exposició que tractava de 

cartes d'agraïment, van vore l'exposició i es van seure a uns bancs a parlar 

dels abraços. Van dir quatre tipus d'abraços, tres roïns i un correcte.

Final-ment els van ficar una polsera que diuen que dona sort i ja s'en van anar 

al col·legi.

viernes, 14 de noviembre de 2014

Viatge al futur

VIATGE AL FUTUR



Hi havia una vegada, a Washington, on vivia un home anomenat Michael, que treballava en una estació espacial. Ell era alt, monyo negre,era grosset, simpàtic i el que més li agradava era explorar coses noves que podia haver a l'espai.
Ell va decidir que volia saber més coses de l'espai, aleshores va pensar que aniria en una nau cap a l'espai per explorar-lo.
Va arribar el dia, Michael anava a visitar l'espai. Va agafar la nau i va anar rumb per aconseguir el seu somni. Quan ja portava una estona en la nau va parar a visitar la Lluna. Era impressionant, el millor dia de la seua vida, però,... Va notar com si alguna cosa li estiguera absorbint i de sobte un forat negre se'l va menjar.
Michael va obrir els ulls i... Va aparèixer en l'any 3719!!! Estava flipant.
En lloc d'anar per terra amb cotxes, anava pel cel amb plataformes elèctriques, els pisos eren tots altíssims i alguns estaven fets d'or, les mascotes de la gent eren lleons, tigres, etc..., les fonts en estiu eren d'orxata i a l'hivern eren de xocolata, als bars venien una beguda que era suc de xuxes, el nou esport de moda era el futbtenis, consistia en que per parelles tenies que passar la pilota de tenis amb el peu i podies fer combinacions amb la teua parella, els nous diners tenien una cara que es menejava els ulls i el que més li va impressionar va ser que hi havien marcians per allí.
Per una part, estava molt content perquè havia descobert una nova època i per l'altra, estava trist perquè trobava a faltar als seus companys. Com no sabia tornar a sa casa va tindre que viure allí. El primer que va fer va ser posar-se a treballar en un bar per a guanyar diners, després es va comprar la casa i per últim es va comprar una plataforma elèctrica.
Un dia va tornar del treball, va sopar i es va anar a dormir. De sobte... Michael es va despertar i va descobrir que tot el que li havia passat era un somni.



OBSERVEM UNA ECOSFERA

Cartes d'agraïment

El passat dimarts, 11 de novembre, visitarem l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, un lloc molt interessant. Allí ens esperava Juan Fran, amable, simpàtic i molt divertit, per mostrar-nos l’exposició.
Començarem amb tres paraules i el que calia era associar o recordar, el que significaven( era un poc estrany, la veritat),  la primera era lligar, la segona tallar i la tercera entreteixir. A Roberto li va recordar a la llana i va endevinar sense saber-ho de què estava feta l’exposició.
I una història de por, la nostra companya, sola, allà se’n anava cap a la sala i va ocórrer, un crit aterrador. Tots vam entrar corrent per a vore què passava. Ens havíem esglaiat un poc molt.
L’obra d’art  de Chiharu Shiota(Osaka, 1972) es titulava “Cartes d’agraïment”.  “Quan vaig entrar a la sala, m’agradava tant que no sabia com expressar-me, era tant, però que tant bonic”, pensa una companya. Era una enorme sala coberta de teranyines negres, on tot estava lligat  amb  llana penjant del sostre i de les parets i penjades, entre mig,  unes 10000 cartes d’agraïment! Xineses, japoneses, àrabs, espanyoles...
Ens tombarem a terra i miràrem cap a munt. Preciós, llegirem algunes cartes d’agraïment.
Chiharu Shiota li va dedicar l’exposició al seu pare, però, per desgràcia, el seu pare va morir dos setmanes abans de que s’inaugurara l’exposició per primera vegada. Els sentiments de l’artista Chiharu Shiota marcaven l’obra.
I parlant de sentiments, tres maneres d’abraçar: l’abraçada de l’os, l’abraçada de la monja, l’abraçada de te vaig a matar i l’abraçada de l’amic. No s’abraça com un goril·la, s’abraça sentint el cor de l’altre
Ens va donar un petit tros de llana, també negra, i ens la vam lligar al canell. La polsera de la sort, amb el nuc de l’amistat. Va ser una experiència genial i mot divertida.

“Ens va sorprendre una barbaritat al moment d’entrar”.  “Era immensament gran, asombrosa i bonica”




lunes, 10 de noviembre de 2014

MECANOGRAFIA

L'enllaç següent us serà molt útil si voleu aprendre com s'escriu amb l'ordinador utilitzant  més d'un dit de cada mà, és a dir, per aprendre mecanografia.
A més a més, hi ha jocs que també us serviran per aprendre i alhora  són divertits. Ànims i endavant!

MECANOGRAFIA


jueves, 6 de noviembre de 2014

DESERT DE LES PALMES

Candela
El passat divendres 31 d'Octubre els alumnes de cinqué de primaria de l'escola Lluís Revest van pujar al cim del Bartolo.
Van anar amb el seus tutors. L'objectiu de l' excursió va ser treballar la resistencia aerovica durant la pujada i treballar els temes relacionats amb el projecte sobre ecosistemes que actualment estàn estudiant .
Va ser un dia en el que els alumnes van barrejar treball i diversió.

jueves, 23 de octubre de 2014

HALLOWEEN

                                    HALLOWEEN

La nit de Halloween és una de les nits més esperades de l'any,tant per als xiquets,com per als adults. Aquesta festa,també coneguda com la nit dels difunts o la nit de les bruixes es celebra anualment en molts països. La data de Halloween és el 31 d'Octubre.
Halloween te origen celta un poble guerrer que habitava zones d'Irlanda, Anglaterra, Escòcia i França però al pas dels anys es va expandir, actualment es celebra sobre tot a Estats Units, Irlanda i Regne Unit. Alguns països de America Latina es sumen a aquesta celebració, fins i tot Espanya és celebrada pels xiquets,xiquetes i joves. La gent per a Halloween es disfraça de coses terrorifiques com: vampírs, mòmies, esquelets, zombies...
Una de les tradicions mes famoses de Halloween és el Truco o Trato?Els xiquets i les xiquetes van de porta en porta, tocant el timbre dels seus veïns. Quan obrin la porta els pregunten, Truco o Trato? Si diuen trato, els donen caramels, però si diuen truco els xiquetes fan malifetes.
Abans Halloween es celebrava anant a la fira i a visitar als familiars o amics que s'han mort, al cementeri.

                                                              



                                                             
                                                                  

GARFILD

EL GAT
El gat domèstic és un animal petit, principalment carnivor, que pertany a la familia del felids. Ès apreciat com caçador de ratolins i rates. El gat domèstic té ungles retractils, bona oïda, olfacte i una notable visió nocturna. L’esperança natural de vida d’un gat domèstic és d’uns quinze anys.
El cos del gat domèstic és extraordinariament flexible, el seu esquelet està format per mes 230 ossos (l’esquelet humà, que és molt gran, nomes en té 206).
La cua, a més li dona estabilitat quan salta o quan cau.
Hi ha al voltant de quaranta races de gat domèstic reconegudes en tot el món. Les races més petites pesen 2-3 kilos quan el gat és adult, i el més gran pesa 7-9 kilos.
EL GAT PERSA
El gat persa es una raça de gat que prové del gat d’angora turc. El primers gat perses van ser introduits a Italia des de Persia en la década 1620. El gat persa es caracteritza per tenir una cara ampla i plana, amb un abundant pelatge generalment blanc. El gat persa és una de les races mes antigues que es coneix. Té un carácter tranquil i no li agrade caçar. Es tracta d’un animal mandrós.
Jo tinc un gat persa anomenat Garfild.
El meu gat quan era xicotet jugava molt, tenia el ulls blaus i el pel de color blanc. Pero ara que te quasi 3 anys, els ulls els té marrons, el pel també marró, i ara no li agrada jugar. El que més li agrada és dormir (molt, molt, molt).
Quan li parlem, ell,   ens respon, quan menjem es puja a una cadira, quan ens anem a una casa rural ve amb nosaltres.
M’ALEGRE DE TENIR-LO, EM FA COMPANYIA ¡!!!!!!

Èbola

ÈBOLA
Què es?
El virus de l'Èbola, un dels més mortífers que existeixen, es va detectar per primera vegada en 1976 en dos brots simultanis ocorreguts en Nzara (Sudán) y Yabmuku (Republica Democratica del Congo). L'aldea en la que es va produir el segon d'ells està situada prop del ríu Èbola, i d'ahí pren el seu nom.
El virus de l'Èbola es contagia entre els humans pel contacte directe amb la sang o uns altres liquíds o secrecions corporals d'una persona infectada i que presenta síntomes de l'enfermetat.
Els primers síntomes d'aquesta enfermetat són febra repentina, debilitat intensa i dolor muscular, seguits de vomits, diarrees, etc...
L'Èbola produeix hemorragies internes en humans (monos, goril·les i ximpancés) i la tassa de mortalitat pot arribar al 90%.


ÈBOLA EN ESPANYA:
L'Èbola va arribar a Espanya perque un home espanyol va anar a Àfrica per a ajudar als africans. Un del africans tenia l'Èbola i se'l va contagiar. L'home contagiat va tornar a Espanya per a que el curaren. Teresa Romero, una de les enfermeres que el curava es va llevar el traje i sembla es va tocar la cara.
A partir d'ahí Teresa té l'Èbola i està ingresada en l'hopital Carlos III. Ja han passat 23 dies desde que va mostrar síntomes. Despres de passar dos negatius més en les passades 48 hores ha vençut l'Èbola.
Excalibur, el gos de Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria que havia tingut l'Èbola, el van sacrificar per si de cas tenia l'Èbola.